Arribada a Nova Zelanda i vivint amb una família al camp

Malgrat les 26 hores i mitja que m'he passat volant, puc afirmar que el viatge se m'ha fet molt menys pesat del que em pensava. Segurament ja anava prou mental·litzat que havia de passar aquest dur tràmit abans d'arribar al meu destí, així m'ho he pres amb "filosofia". A Singapore he fet una escala d'una hora, el temps just per canviar d'avió i de terminal a corre cuita. Molta gent que feia altres connexions, aprofitava per passar una nit per tal de fer el viatge en dues parts, en canvi jo gairebé que n'hi he parat! Però he de reconèixer que al final ja no sabia si m'estaven donant l'esmorzar, el dinar, el berenar o sopar.. tot em semblava el mateix!

He arribat a Auckland a les 11 de la nit. No m'agrada gaire arribar a un aeroport de nit perquè comporta una major desorientació. L'aire era més aviat fresc i es respirava força humitat. He agafat un bus nocturn cap al centre de la ciutat (20 min 16 NZD). La primera nit l'he passat a un hostal del centre, ja que volia descansar tranquil·lament sobre un llit (hostal ACB Base 28 NZD). M'han donat una habitació compartida i quan he arribat tothom dormia a les fosques en les seves lliteres, i casi "la lio màxima" al entrevancar a les fosques i fer un sorollam espectacular. Poc a poc, fent el mínim soroll més m'he posat a dormir sense treure gaires coses de la motxilla.

A l'endemà, aprofitant el cap de setmana em venien a buscar a la porta de l'hostal la Jolene i en Simon, amics de Couch surfing que han acceptat de bon grat la meva sol·licitut de passar dues nits amb ells. Ja havia tingut altres experiències amb couch surfing a altres paísos, tant allotjant o d'allotjat , però com més ho faig millor trobo aquesta gran idea, és increible la gent que et trobes i que et dona tant per res a canvi! Ells són una família amb dos nens de 3 i 5 anys, rossos gairebé blancs, i super divertits i gens avergonyits! Per menjar-se'ls!! Aquesta amable família m'han portat amb el seu cotxe a voltar per la ciutat i m'han ofert unes bones vistes de la ciutat, on he pogut veure l'emblema d'Auckland, la Sky tower, una agulla gegant punxant el cel de 328 metres amb un casino de dubtós gust. La veritat és que la sil·lueta de la ciutat fa goig!

Com que el dia era ventós i enuvolat , també m'han portat al Auckland Museum (gratis) amb una bona col·lecció d'objectes, barques i temples maoris i també una interessant exposicó de la vida animal i vegetal de Nova Zelanda , i inclús un pis dedicat a tots els episodis bèl·lics que ha passat aquest país. No he vist gaire cosa més d'Auckland però d'aquí uns dies hi tornaré amb més calma. Tot seguit, després d'una parada familiar al Mc Donals, m'han portat cap a casa seva , a les afores de la ciutat a una zona rural sobre la vessant d'un antic volcà! Un lloc super bonic rodejat de camps, turons i molta vegetació.

Rodejat d'aquest paisatge tant vucòlic han organitzat una barbacoa amb uns amics que també tenen un parell de fills. Hem estat jugant tots junts a football, rugby, tir amb caravina i a un joc típic novazelandés amb raquetes. D'això se'n diu començar amb bon peu!!! Només arribar en aquest país ja estava interaccionant amb la vida típica d'una família! Quina sort he tingut trobant d'inci aquesta bona gent! M'han ofert habitació amb llit per mi sol, internet i la bona companyia dels seus fills que de seguida m'han agafat molta confiança!

A l'endemà al matí m'han portat a caminar a un bosc brutal!! Per primer cop he estat en contacte directe amb natura, el que busco realment en aquest viatge! M'ha sobtat molt la gran biodiversitat de plantes i arbres que tenen en un mateix bosc. Des d'arbres gegants fins a palmeres tropicals. Una autèntica selva de contrastos al costat mateix de camps de pastura!!

En Simon, que m'ha semblat ser una persona molt culta i educada , m'ha explicat que antigament tota la illa nord era un bosc gegant com aquest, però amb l'arribada dels maoris i posteriorment els europeus van començar a desforestar molts hectàries per fer camps per tal de cultivar en aquesta fèrtil terra. Els novazelandesos estan molt orgullosos també de que aquí no tenen cap animal perillós, com podria ser les serps o les aranyes, que tant temen per exemple els seus veïns australians.

També ha donat temps aquesta mateixa nit, de celebrar l'aniversari d'en Simon amb un bon pastís d'aniversari.

Demà mateix, ja marxo cap a un altre destí, cap al nord a visitar una petita illa anomenada the Goat Isalnd on intentaré fer un dels snorkels més superbs que hi han en aquest país. La veritat es que no podia estar més agust només començar! Aquesta família m'han donat la oportunitat de veure com és una família novazelandesa des de dins i s'han portat tant bé amb mi que fins i tot hem quedat per veure'ns més endavant al llac Taupo i potser participaré a una cursa de bicicleta de carretera! Ja veurem més endavant!! De moment pas a pas i bona cara!!!!!!!!!