La meva primera estada seria a casa d'una vella i bella amiga de l'institut , la Núria. la Núria després d'acabar la carrera de belles arts i un postgrau va decidir venir-se cap a Londres a treballar, millorar el seu anglès i sobertot en búsqueda de noves experiències, i així ja porta més d'un any amb intenció de fer-ne un segon. Pobre Nurieta (pels amics) va venir a buscar-me a la 1 de la matinada a la boca del metro del seu barri, quan s'havia d'anar a treballar al cap de poc, cap les 6 de la matinada!!
Han estat 2 dies per Londres que m'han agradat molt encara que en prou feines he visitat aquesta gran capital europea. De fet, han estat dos dies de molts coffes seguits, caminar per carrers secundàris sense rumb concret i de parlar molt i molt amb ella i altres amics.
Tal com vam quedar , el dimarts cap allà les 11 del matí l'anava a buscar al seu treball per així fer un primer vol. La Núria treballa a "la city", el centre de negocis per excel·lencia de London, on homes solitàris baixent del seu rascacels per menjar-se el seu sandwich i beguda de color extrany. La Núria és l'encarregada de atendre'ls darrera la caixa rollo fast food, amb un gran somriure i preparada per establir un ràpid i rutinàri diàleg per tal que s'hi sentin a gust i tornin a l'endemà , seguint la política d'empresa...
El dia era el típic britànic, així que no acompanyava gaire per voltar amunt i avall, ja que feia fred i plovia a estones. D'aquesta manera ens hem passat el matí de coffe en coffe, parlant de tot allò que no hem fet ens els últims 5 anys. L'he vist més madura i amb un parlar calmat i pensatiu ( potser estava cansada?) . Després s'ha afegit una altre gran amiga, l'Anna que també sortia del seu treball i de la qual també m'he alegrat molt de veure-la , sobretot pels bons records viscuts tot junts anys endarrera! Quin pack que fan aquestes dues mosses!!!
Voltant per Londres, m'he adonat principalment de dues coses. Primerament, Londres és una ciutat feta bàsicament per gent jove i tal come he llegit en una revista: "quan pensis que si haurà algun lloc al món on..... a Londres segur que hi serà!" . Quina mescla de cultures, raçes i tribus urbanes!! Molt més que a Barcelona i tot! Això sí, una mescla totalment integrada a la vida cuotidiana. I per altre banda, m'ha cridat l'atenció que al centre de la ciutat no hi han cubells de brossa, només bosses transparents tirades als racons per tal d'evitar atemtats terrosristes!!
Ja ben entrat el vespre, ha vingut el company de pis de la Núria, en Valentí, un noi que havia sentit molt a parlar d'ell per tenir amics en comú i ara entenc el perquè! Quin tipus més senzill i interessant a l'hora! En Valentí té una feina lligada al món de les telecomunicacions , amb un càrrec de molta responsabilitat i dedicació , però se'l veia la mar de tranquil i humil! És d'aquelles persones que després de treure's la corbata i la camisa sembla que el coneixes de tota la vida!! Els tres hem sopat junts, hem rigut molt jugant a l'UNO i en definitiva tres tarragonins xalant ben lluny de casa seva...
L'endemà al matí l'he dedicat a caminar pel Hide Park, ja que m'havia marcat l'objectiu per avui de caminar molt per cansar-me pel viatge en avió a l'endemà. La tardor aquí es nota molt més que a casa, i les tonalitat de colors en la vegetació i l'olor a terra mullada era un regal pels meus ulls i olfacte. I a la tarda , he convençut a les meves amigues per anar a córrer per un parc a prop de casa seva. S'han sorprès elles mateixes d'haver aguantat 1 hora caminant a tope i corrents! Crec que el millor d'aquesta ciutat són els seus parcs; autèntics pulmons escampats arreu on ningú el te gaire lluny de casa seva.
Per acabar hem fet un sopar de d'acomiat a casa: la Núria, l'Anna, en Valentí i també en Martí el company de l'Anna. Llargues converses, bones rialles, brindis amb vi de Sud Àfrica i despedida de parlar tanta estona en català durant un bon temps... No podia començar millor el meu viatge; MOLTES GRÀCIES AMICS! FINS LA PRÒXIMA!!
La última cosa que he fet a Londres és anar-me'n cap a l'aeroport de Heathrow per agafr l'avió Airbus 380, l'avió més gran del món , el qual em portarà fins a Nova Zelanda , fent escala a Singapore (Malàsia). Diuen que amb la companyia Singapore Airlines està considerada la millor classe turista del món. De moment només puc afirmar que les hostesses de vol són les més guapes que he vist mai, del rollo tratje oriental!
Passar l'estona llegint, mirant pel·lícules en anglès, escrivint o dormint és el que m'espera al llarg de les 26 hores que m'he de passar en aques gegant de ferro!! A veure amb quin estat arribo...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada