Wellington: the coolest town of the world

Hola! Ara fèia dies que no actualitzava però es que combinar la vida de motxiller i la de "reporter" no és gens fàcil! Quantes coses tinc per explicar!!! Un cop vaig deixar la granja d'Opotiki i les fantastiques vacances de Nadal vaig posar camí cap al Sud. Em disposava doncs, a superar un nou repte, atravessar tota la illa Nord de dalt a baix fent autostop en un sol dia! Més de 400 km m'esperaven fins a Wellington...

Durant aquesta travessia, vaig fer una ràpida parada a Rotorua, al cor de la illa Nord, on ja hi havia estat feia unes setmanes. Volia visitar però, un altre centre termal de gran importància que no vaig tenir temps , el Wai - O - Tapu (27 NZD) que significa les "aigües sagrades". Té molts elements interesants concentrats en una una petita zona, com per exemple la famosa i colorida Champane Pool.

Els diferents colors que es poden veure en totes les seves fonts i llacunes corresponen a diferents tipus de minerals en contacte amb els gasos que despren aquesta zona com el diòxid de carboni, nitrogen, metà... A ningú li ve de gust un banyet a les seves aigues de 75 Cº ?

Una altre meravella natural que destaca és aquest llac de color completament groc que sembla d'una altre galàxia. Que consti que a cap fotografia no hi ha Photoshop eh? ( no se ni com funciona...)

Tota aquesta area termal és troba totalment protegida i consta de diferents senders on et porten a diferents racons de bellesa innversemblant. És d'aquells llocs que sempre se t'escapa alguna "wuaau" ! Si voleu saber més informació sobre aquesta singular regió de Nova Zelanda, mireu l'article " Rotorua: Gèisers".

Al acabar aquesta fugaç visita em vaig posar de nou a fer dit a la carretera, saltant d'un cotxe a l'altre durant hores i hores. Deixeu-me destacar una bona anèctoda on vaig passar una de les meves grans "aventures"... Resulta que un dels cotxes que em va parar, quan vaig obrir la porta vaig observar que el seu conductor era d'aspecte ben peculiar, com si estigués disfrassat, fins que el meu cervell va procesar de que es tractava d'un transvesti!!!!!! Sí, sí un travesti, un trabolo d'uns 60 anys!!!!!!

Vaig dubtar molt durant uns segons de si pujar o no pujar, però al final m'hi vaig decidir. Al principi em tremolàven les cames de por i només m'imaginava que em portaria a un descampat a violar-me... Però per sort de seguida vaig veure que ell..... o ella..... era una persona "normal" i que es podia portar una conversa "normal". Vaig passar una llarga hora i mitja al seu costat i aquestes fotos van ser fetes d'amagat quan vam parar a una gasolinera.... Oh my god!!!!!!

Estava clar que després de sobreviure a això podia superar qualsevol repte per davant, així que vaig seguir fent autostop fins a Featherston, a les a fores de Wellington on m'esperaven uns amics. El problema va ser que se'm va fer fosc i ni tenia més remei que segir fent autostop de nit si no volia quedar-me "tirat" val mig del bosc. Autostop de nit no ho recomano a ningú, encara que jo vaig tenir sort i vaig trobar gent amable. Esta clar, que si puc però no ho tornaré a repetir...

Després de tantes peripècies atravesant la illa nord, em vaig trobar amb en James i la seva companya, amics de Couch Surfing. Ells tenen molta sort, ja que han obtingut del cel una feina que a molts ens agradaria. Durant 3 anys han de cuidar la bonica casa i el gran jardí d'unes persones semi millonàries que estaran fora tot aquest temps, i hi poden viure-hi sense pagar lloguer o fer ús dels vehicles! Així que les dos nits passades amb ells han estat un autèntic luxe!!

Amb en James és d'aquelles persones que veig que tenim molt en comú. Amant de la naturalesa i les activitats outdoors, kayakista de mar experimentat que fins i tot ha estat treballant com a guia a Noruega, no molt lluny d'on jo havia estat vivint feia uns anys. A l'endemà , hem passat tot el dia fora i m'ha acompanyat amb la seva furgo a visitar el remot Cape palliser, la punta més Sud de la illa Nord.

La primera cosa que hem vsitat han estat els Pinàcles de Putangirua, unes gegants formacions geològiques formades per la erosió de la pluja i que recorda a les nostres estimades muntanyes de Montserrat.

Més a l'extrem sud del cap està Ngawi, un bonic mínuscul poblat de pescadors. Lo primer que crida l'atenció al arribar aquí són les desenes d'excavadores oxidades que hi ha repartides per la platja i que dóna un aire misteriós i nostàlgic....

Tot passat el poble, es pot trobar la colònia de foques més gran de la illa Nord. Aquestes foques troben sobre les planes roques d'aquest remot cap un lloc ideal per passar-hi el dia. A diferència dels seus semblants lleons marins, aquestes tenen unes petites orelles. I tot això relativament a prop de la capital de Nova Zelanda, Wellington!!

Aquest indret permet acostar-se de ben a prop a aquests animals. Això sí, a la búsqueda de l'angle fotogènic havia d'anar amb conte de no interposar-me entre els animals i el mar, ja que si se'ls hi bloqueja la fugida és provable que ataquin...

I finalment, vam arribar al far del Cap palliser, on s'havien de superar els seus 250 esglaons per contemplar unes boniques vistes. Amb dies sense boira es pot avistar la illa sud de Nova Zelanda, el qual seria el meu pròxim destí dintre de poc!

Per acabar la jornada, vam fer un deliciós sopar amb la seva companya i una noia alemana que també s'allotjava allà. Després d'un dia tant intens no hi havia res millor que asseure's amb una bona copa de vi blanc i rodejat de tanta bona companyia!!

I a l'endemà per fi arribava a Wellington, la capital de Nova Zelanda! He posat com a nom de l'article "Wellington, the coolest town of the world" perquè és el sobrenom que la prestigiosa editorial Lonely Planet va dessignar a aquesta ciutat aquest passat 2010, i que tots els seus habitants se'n senten orgullosos. Com diuen ells mateixos, "Welly" és una gran ciutat dins d'una petita capital, ja que és molt menor que la altre gran ciutat nova zelandesa, Auckland. Un exemple és el seu famós Cabel car o el seu parlament acompanyat de grans jardins.

Wellington és famosa per la seva riquesa cultural i artística. A pesar del seu tamanay (164.000 hab), posseeïx un gran número de restaurants, cafés, bars i galerias o teatres. A més és molt més maca que Auckland, amb cases de fusta formant terrasses des del mar fins al cim dels seus turons, de forma similar a San Francisco.

Al centre de Wellington, em va venir a buscar la Helen, una altre amiga de Couch Surfing que viu a un barri de gama alta de la ciutat. La Helen és una dona de 50 anys que recentment ha comprat un petit pis amb unes impressionants vistes del port. La Helen és una dona amb nervi però amb amabilitat desborbant, és d'aquelles persones que es desviu per ajudar als altres.

La Helen que disfruta de molt de temps lliure, em va ensenyar tota la ciutat fent un tour amb cotxe, com per exemple em va mostrar l'avinguda més famosa i amb més marxa de tot el país, Cuba Street, o unes bones vistes des del turó més alt de la ciutat, explicant-me tota mena de curiositats d'aquesta petita capital. Llastimà però, que la meva estada a aquí a coincidit amb mal temps, però és que Wellington destaca per les seves fortes ventades durant tot l'any ( no tot podia ser tot bo en aquesta ciutat!)

També em va ensneyar el seu lloc de treball. La Helen és la propietària d'una petita empresa de copisteria. la va començar ella sola fa uns 20 anys i ara és la responsable d'unes 6 persones al seu càrrec. Treball quan vol i fa els horaris que vol. Bon plantejament de vida. També em va invitar al seu pub preferit a reunir-me amb el seu amic i una simpàtica parella de Couch surfing, alemany ( ell) i iraniana (ella) que també s'allotjàven les mateixes nits que jo al seu apartament i em fet una bona amistat.

La principal estrella de Wellington però, és el museu més gran de Nova Zelanda, el Te Papa ("el nostre lloc"). Fàcilment t'hi pots passar tot un matí i no te l'hauràs acabat. Impressionants exposicions de geologia, cultura maorí i colonial, fauna, cultura actual del país, tecnologia.... I per si no fós prou, gratuït!!!

també vaig visitar la reserva natural de Zelandia (12 NZD) , un santuari de fauna autòctona vallada i protegida de possibles depredadors. Hi ha numersos senders que et permeten observar més de trenta espècies d'aus....

Perdoneu però l'estat de les següents imatges és molt dolenta perquè resulta que se'm va acabar la bateria de la càmera bona i vaig utilitzar l'altre amb menys zoom i pixels....

També, caminar per aquest parc ofereix la oportunitat de observar de forma salvatge diferents rèptils que viuen en aquestes illes, com els Tauataras, uns animals prehistòrics més antics que els dinosaures!

Per finalitzar les meves últimes hores a la illa Sud, vaig poder disfrutar d'un bon sopar preparat per la noia de Iran que constava d'un curiós menjar Persa. Ressaltar que la seva parella, el noi d'Alemania coneixia perfectament Tarragona i província, i deia que el vi del Priorat és el millor del món! Ah! i les boniques vistes de la ciutat al davant!

Tot i que em sentia molt a gust a Wellington i a casa de la Helen, no em podia acomodar massa ja que a l'endemà començava la segona part del meu viatge , creuar l'estret de Cook i passar definitivament a la facinant illa Sud. Allà em trobaria amb la Marie, la meva nova companya de viatge perls pròxims dies ja que junts faríem una nova aventura; una mini expedició en kayak de mar de tres dies per l'Abel Tasman National Park, la Costa Brava de Nova Zelanda!!