Rotorua 2: GÈISERS

Aquí la meva segona part de la meva visita al complex de TE PUIA de Rotorua . Val la pena llegir primer l'entrada anterior a aquesta; Rotorua 1: Cultura Maorí, per entendre la importància d'aquest lloc. Nova Zelanda està situada al punt de xocament de dos enormes plaques tectòniques (la del Pacific i la Indoaustraliàna) i per tant, està sotmesa plenament a les forçes de la naturalesa.

El resutat de tants fenòmens geològics com d'elevació, erosió o desgarrament han estat uns dels paisatges més variats i espectaculars del planeta. I molts d'aquests canvis es deuen a l'activitat volcànica. L'autèntic nucli volcànic de Nova Zelanda es troba a l'illa Nord, que va des del Tongariro National Park , passant pel llac de Rotorua fins al volcà més actiu del país, la White Island que uns dies abans havia pogut observar a l'horitzió des d'Opotiki. Tot això forma la Taupo Volcanic Zone, una enorme vall geotèrmic de 250 km de longitud que s'inclou dins del gran "Anell de foc del Pacífic".

Així, vaig poder visitar una meravella natural provocada per tot aquest "enrenou geològic", els gèisers. Un gèiser és un tipus de font termal que erupta periòdicament, explusant una columna d'aigua calenta i vapor a l'aire.

Aquestes impresionants fotografies corresponen al gèiser Pohutu de reconeguda fama mundial. És el més gran dels gèisers d'aquesta vall i erupta un promig de una a dos vegades per hora i pot arribar fins als 30 metres d'altura!! El gèiser Pohutu és un manantial complex que fa sortir l'aigua de forma cíclica. Es creu que el gèiser està constituit per un complex sistema de tuberies, on la majoria són plenes d'aigua calent, gasos i vapors. Amb els temps aquests dipòsits arriben a unes temperatures i presions tant altes que fan bullir l'aigua. Là ràpida i violenta pressió de l'interior de la càmera empeny la columna d'aigua cap a dalt de forma explosiva a l'aire.

Cal recordar que això és un fenòmen totalment natural, res és artificial, que ha estat aquí molt de temps abans de l'arribada de qualsevol home. Un exemple més de com de viva està aquesta terra....

La veritat és que observar un fenòmen tant brutal fa sentir moltes coses alhora. Sentia una mena d'excitació provocada per l'observació d'una cosa nova per mi, quelcom que no havia vist mai abans i que es produeix només a cinc privilegiats llocs del món. Aquesta sensació em recorda a altres que he pogut sentir a diversos indrets visitats al llarg dels meus viatges, meravelles naturals com la Mer de Glace (Alps francesos), les tidal races a Anglesey (Gal·les), el Tassili du Hogar (Argèlia), el Geiranger fjord (Noruega), o les balenes de la Bahia Santa Margarita (Baja Califòrnia, Mèxic)...

També es poden visitar diverses fonts termals naturals i desenes de llacunes de fang bullint . Aquestes calentes xarques fangoses són el resultat de l'acció dels gasos àcids i el vapor que causen a descomposicó dels minerals per forma una tipus d'argila. L'activitat varia segons la quantitat de precipitació però la temperatura del fang bullint és aproximàdament de 90-95 ºC !!

Vaig sortir del complex TE PUIA força impactat però satisfet d'haver viscut una experiència tant privilegiada. Necessitava aires més tranquils i per aixó me'n vaig anar al Rotorua Musuem ( 12 NZD) un impressionant museu que em va sorprendre ja que m'esperava menys. Dins d'aquest majestuós edifici concebut com un ex balneari de principis de segle passat, es pot visitar molt gràficament la interessant història de Rotorua i apassionants projeccions sobre la història del 28º batalló maorí durant la Segona Guerra Mundial.

Després me'n vaig anar a buscar el meu pròxim allotjament a les afores de Rotorua. Una colla de hippies que vaig conèixer em van apropar al meu destí després d'invitar-me a una cerveza ( ja en van tres!) i unes divertides converses.

Vaig contactar amb la Lorraine i la seva família per passar una nit amb ells, amics de Couch Surfing, que em van acollir molt amigablement. Viuen a les afores de Rotorua, davant del gran llac, el major dels 16 llacs d'aquesta regió. La Lorraine, tot i la seva avançada edat és d'una mentalitat totalment moderna i activa. Només cal dir que en l'últim any i mig han allotjat més de 250 viatgers a casa seva a través de CS!! Quan li preguntava el perquè d'allotjar tanta gent, la resposta era ben senzilla: perquè tenim molts llits i és una llàstima que ningú els utilitzi!

La Lorraine em va ensneyar la seva finca i la vaig ajudar a alimentar les seves cries d'ovelles que tant se'ls estima. Va ser molt divertit perquè no paraven de moure's!!

La següent foto sembla que la casa estigui incendiada però per sort no era així............

Després de tantes emocions i tantes coses apreses semblaria que necessitaria descansar una mica però no hi havia temps, uns amics meus m'esperaven a l'endemà al gran Llac Taupo per fer una cursa de bicicleta de carretera aquest mateix cap de setmana!! Al final, tantes experiències positives com estic vivint m'acabaran tornant ben boig!

Rotorua 1: CULTURA MAORÍ

He decidit dividir la meva estada a Rotorua en 2 episodis separats (el pròxim soon!), ja que he visitat moltes coses de gènere diferent , i per tant masses fotos interessants per penjar-les totes de cop. Rotorua és la zona de tota Nova Zelanda que rep més turistes cada a l'any, més de 3 millons anuals, i no és per menys... Sembla que visitant només la població de Rotorua ja hauràs vist el més important d'aquest país. Tanmateix la realitat és que Nova Zelanda no s'acaba aquí, ni molt menys.

Només respirant l'aire sulfurós ( a ou podrit) de tot Rotorua ja et pots fer una bona idea de com deu ser l'àrea termal més important de Nova Zelanda, amb gesisers, volcans, fonts termals i piscines de fang bulliny. Els maorís veneràven aquest indret. Avui en dia el 35 % de la població és maorí, i han sapigut explotar turísticament com ningú millor, la seva cultura i espectacles tradicionals sense perdre l'essència i el respecte cap als seus avantpassats.

Després d'unes dos setmanes amb la Faye i en Kieth d'Opotiki, em vaig despedir d'ells efusivament ja que tenia que seguir el meu camí. La Faye i en Keith són les dues persones novazelandeses que més he conectat fins ara, i només amb l'experiència d'haver viscut amb ells ja me'n podria tornar satisfet cap a casa. M'han ajudat espectacularment amb tot el que m'ha fet falta, fins i tot amb un tema de gestió de visat que més endavant explicaré... Com trobaré a faltar els passejos amb la Faye, les gallines esbojarrades, aprendre sobre botànica, la tranquil·litat de la seva casa, els deliciosos plats a taula que em trobava fets i els riures de l'absurd humor d'en Keith!!!

La veritat es que el grau de confiança que hem assol·lit amb només 2 setmanes no l'entenc gaire bé. Fins i tot, la última cosa que m'ha dit la Faye ha sigut que podria haver estat el fill que mai ha tingut ( tenen tres filles grans). I al Keith sempre li deia: Yor are my best kiwi friend mate!!! Athought your age!!

La primera cosa que he fet al arribar Rotorua és visitar el TE PUIA (15 NZD), la reserva termal més famosa, tant per la seva rellevància de la cultura maorí com pels seus vapors i gèisers. Tot i que realment l'enfocament d'aquest parc és molt comercial i turístic és en veritat una oportunitat excl·lent per fer-se una idea de com eren realment les tradicions dels maorís . Així crec que val molt la pena pagar els 50 NZD, ja que s'inclou l'àrea termal més famosa de Nova Zelanda, visita guida per tot el recinte , museu maorí i excel·lents espectacles com la famosa dansa del Haka.

Davant d'un gran Marae (sala de reunions maorís) vaig poder presenciar diferents danses i cants maorís en directe, com per exemple el famós haka, que tots hem vist algun cop fer-ho als All Blacks, l'estimat equip nacional de rugby. Veure la dansa Haka en viu pot inspirar por i respecte o optimisme i sentit de l'autosuperació. Personalment em va fer pujar l'adrenalina de cop!

No és únicament una dansa guerrera, sinò també s'utilitza per donar la benvinguda als visitants, celebrar algun mèrit o per expressar identitat. També, dins del mateix Marae vaig disfrutar d'altres danses i cants tradicionals . Perdoneu però les condicions per per fotos no eren massa bones ja que faltava llum i es movien molt tota l'estona, per tant m'han sortit la majoria desenfocades.

Com es pot veure, les indumentàries i l'entorn podria ser típicament d'una tribu polinèsica, però la seva llengüa i costums són molt diferents. El que si és cert, es que a pesar dels molts mítes els primers colons de Nova Zelanda van ser avantpassats polinèsics. A partir d'aquí s'obren molts interrogants: De quin lloc de la polinèsia procedien exactament? de les ïlles Cook, de Tahití, de les Marqueses? Quan van arribar? els primers colons van arribar en un o varios grups? cap d'aquestes preguntes encara no té una resposta acceptada mundialment.

EL complex de TE PUIA ofereix molt gràficament a través de fotografies, pel·lúícules i nombroses escultures el pas del temps d'aquesta civilització. Us podeu imaginar com van viure els primers exploradors europeus descobrint una nova i facinant civilització? Una cultura inmersa dins d'un entorn paisetgístic inversemblant , amb animals, plantes i fenòmens naturals únics al món.

Però el misteri de Rotorua no s'acaba aquí , encara que em quedava el millor!! I és que en aquesta vall s'hi agrupen més de 500 fonts i diversos gèisers, un fenòmen natural que passa a molt pocs llocs del món (EUA, Islàndia i Nova Zelanda principalment) . Si us agrada obrservar la natura en la seva versió més salvatge i agressiva no us perdeu la meva porpera entarda!