Auckland: la capital de la Polinèsia

Després de deixar la regió de Goat Island, volia tornar a Auckland per estar-hi un parell de dies. Primer de tot, la Nina ( l'alemana de couch surfing) m'ha deixat a la carretera principal direcció Auckland i em dispoasava a superar la primera gran prova del viatge; anava a fer autostop (hitch hiking) per primer cop des de que estic a Nova Zelanda, el qual setrà un dels meus principals mitjans de trasnport per la ïlla. Motxilla al terra, al marge de la carretera seguint una llarga recta , espai perque puguin parar, dit amunt i un lleuger somriue a cada cotxe que passi.... Funcionaria en aquest país? Doncs clarament sí, en menys de 10 o 15 minunts un home amb la seva furgoneta s'ha parat davant meu i m'ha portat en un sol viatge cap a Auckland que es trobava a uns 64 Km!! Quina sort estic tenint!!

M'ha deixat ben al centre de la ciutat i m'he posat a buscar la direcció del meu nou port, casa d'una amiga de CS, anomenada Carla. La Carla és una xilena de 28 anys que porta un any vivint a Auckland i va començar com a netejadora d'un hostal i ha acabat éssent la màneger!!! Així, molt amablament la Carla m'ha deixat estar 2 nits gratuïtes al seu hostal ( no us sembla increible això del CS?). Però és un hostal especial, ja que hi viu gent durant tot l'any amb habitacions individuals i cuina compartida, d'aquesta manera paguen molt menys que un pis. Aquí he conegut gent mig món, sobretot joves índis i asiàtics que treballen hores i hores als treballs on els kiwis no volen fer. Això sí, les vistes que tenen des de la sala d'estar no estan gens malament!




Han estat 2 dies de caminar molt pel matí i reposar a les tardes fent vida a l'hostal. Auckland és una ciutat de volcans, on els numerosos cons són com pulmons verds dins d'un mar de barris. A més, amb diferència, és la ciutat més gran del país (1,2 millons d'habitants) i també és la més multicultural, amb una gran comunitat asiàtica i està considerada la major població urbana de la Polinèsia. Persones provinents d'illes com Fiji, Vanuatu, Samoa , Nova Caledonia, Papua o de la Xina i del Sud Est asiàtic .... invaheixen els carrers amb els seus negocis i supermarcats baratos.


Però sincerament, Auckland té poc que oferir al turista, sobretot si es ve d'Europa. És una ciutat totalment moderna i artificial, constituïda a partir del CBD (centre financer) i un conjunt de barris residencials que la rodejen perdent-se pels centenars de turons i penínsules, i urbanisticament desordenada. Un dels principals atractius que l'hi he trobat és contemplar, la Sky Tower des de diferents punts de ciutat o hores del dia.

A Auckland, i en general a tot Nova Zelanda, es diu que en 24 hores pots tenir les 4 estacions de l'any, per tant destaca per ser una ciutat molt verda i col·lorida amb flors. La gent es renueix a les zones verdes per prendre el sol, menjar-se el seu sandwich al seu break o jugar una "panxanga" a rugby amb els amics, l'esport nacional. Pujar d'amunt d'un dels cons volcànics ofereix la visió del cràter i del nicli urbà al voltant.

Destacar també 2 coses. Primera , que casi m'atropellen diversos cop cada vegada que creuava el carrer ja que m'equivocava de cantó al mirar ( condueixen per la dreta aquí!). I segona, mai havia vist tants velers atracats en un port. Les 135000 embarcacions que amarren als seus ports esportius , li han donat el sobrenom de Ciutat de les veles.

El que potser m'ha agardat més és quan aquesta mateixa tarda, la Carla ha tingut una estona lliure del seu treball i m'ha portat a veure la posta de sol des de dalt de la Sky tower i veure una panoràmica impressionant d'aquesta ciutat que mira al mar (29 NZD).

La veritat, és que amb la Carla m'hi he entès molt bé en tot moment i m'ha demostrat tenir un molt bon cor. Bàsicament ens hem vist pels àpats ja que a ella li encanta cuinar i quins plats!" Sí, sí, sí tu cocina y yo limpio los platos!!!" Per acabar, després de la posta de sol ens hem trobat amb dos amics més de l'hostal, un de sud- Àfrica i un kiwi i hem anat a fer unes birres a una mena de reunió de Couch surfers que es fa els dimecres. Ha estat interessant perquè hem conegut gent local i altres viatgers com jo. No sóc l'únic es veu !!!

Ara mateix me'n vaig a dormir, que ja és tard aquí i demà mateix, molt d'hora, agafo un ferry cap a la pensiula de Coromandel, una zona salvatge y aïllada amb pocs habitants on intentaré acampar alguna nit i contemplar els seus bells paisatges. Ja n'hi ha prou de tanta ciutat!! L'aventura de debó comença!!!