Hola! Perdoneu ara feia dies que no actualitzava el blog, però és que he estat realment ocupat i no tingut molt de temps per dedicar-m'hi! M'han passat moltes coses (la majoria boníssimes i molt interessants), així que intentaré fer un resum en aquest article i el pròxim!
Un cop vaig deixar molt satisfet Rotorua i les seves meravelles, vaig posar camí cap al Llac Taupo on m'esperaven uns amics. A mig camí però, vaig aturar-me al magnífic Rainbow Spring Nature Park (24 NZD), visita obligada per qualsevol amant de la naturalesa on s'hi poden observar tota mena d'animals autòctons i d'alguns no autòctons però reintroduits. No és un zoo, perquè la majoria d'animals estan lliures i els pots tocar gairebé!
Hi havia molts i diferents ocells autòctions i que tant em facinen ( fins hi tot m'he comprat una guia d'identificació), com per exemple el Tui ( ocell sacerdot), èl kaka ( vaya nom!), o el Kea (el lloro de les muntanyes)....
O altres extranys rèpitils...
Una de les estrelles eren els Tuataras, rèptils que només es troben a Nova Zelanda de sang freda i prehistòrics. Existeixen des de fa 225 millions d'anys i són anteriors als dinosaures. Ho fan tot lentament ja que els hi porta 35 anys aconseguir el seu tamany de 600mm, inspiren una vegada per hora i poden viure fins als 100 anys o més!
O els porcs autòctons Kune Kune que els hi agrada el contacte amb els humans, són intel·ligents, hàbils i carinyosos.
O els petits cangurs Wallbies que van ser introduits d'Austràlia, i són fonamentalment nocturns. En queden uns quants exemplars en illes petites.
Realment vaig disfrutar molt aquest parc al qual li vaig dedicar força temps, sobretot fent fotografies i llegints els seus panells d'informació. Però ara em tocava anar cap al Llac Taupo, el més gran de tot el país que descansa sobre una caldera d'un volcà extingit, i que està rodejadat d'altres meravelles naturals com volcans, aigües termals, grans muntanyes nevades...
I aquí em vaig trobar amb els meus amics la Jolene i en Simon amb els seus dos divertits fills, els quals ja m'havien acollit a Auckland feia un mes només arribar a Nova Zelanda. Tal com vam quedar, amb en Simon participaríem a una famosa cursa amb bicicleta de carretera al voltant del gran llac Taupo. Durant aquests tres dies m'han invitat al seu apartament, m'han deixat la bici i gairebé tot pagat! Increíble!
La veritat és que amb els seus fills, en Reagan i l'Adam m'ho passo de conya! Són super divertits , molt llestos i espontànis! Com tots els nens de la seva edat viuen només el present, no els hi importa ni el passat ni el futur, per això sempre estan tant feliços... I la seva felicitat s'encomana de seguida!
Al poble de Taupo era el començament i final, i havia molt d'ambient a cursa i a esport, sensació que m'encanta i em recorda a altres curses que he participat. És la Taupo Cycle Challange un dels esdeveniments esportius més importants de tot el país on hi participa més gent. És la gran festa del Llac Taupo!
A molta gent li sorprenia agradablement al veurem que venia dun país molt lluny de Nova Zelanda...
Hi havia diverses modalitats de fer la cursa, nosaltres vam optar per la de relleus és a dir cadascú faria un troç dels 160 Km de la cursa. En principi haviem de ser tres components al grup, pero un es va donar de baixa a l'últim moment, així que entre en Simon i jo ens vam repartir la cursa en dos meitats, jo faria la segona de 80 KM. Vaig haver d'agafar un autobus de la organització per anar al meu punt d'inici. El gran ambient que es respirava em feia pujar l'adrenalina i els nervis tot i que nomès anàvem per disfrutar, ni molt menys per competir!
En Simon va tardar més de l'esperat perquè la seva etapa tenia molt de desnivell. Per tant quan em va tocar el meu relleu vaig començar a adelantar desenes i desenes de persones de nivell molt popular. Trams molt bonics al costat del llac i passant per poblets amb la gent animant alegraven la cursa en tot moment. En general no vaig patir gaire malgrat no haver entrenat gens, a part d'alguna pujada als últims 20 km. Pero com sempre em passa soc millor pujant costes que no pas baixant a tot gas.
Vaig completar els 80 km en 3 hores i 13 minuts un temps força bo si tenim en compte que mai havia pujat a una bici de carretera i que havia entrenat zero! Realment em sentia orgullós i havia disfrutat molt d'aquesta experiència!!
Per celebrar la nostra victoria vam voler veure una de les activitats per excel·lència d'aquesta regió. Taupo rivalitza amb Rotorua com la capital de l'adrelania de la illa nord amb diferents esports considerats de risc, com és el bungy jumping, és a dir tirar-se dun pont o lloc elevat al buit amb una corda lligada als peus!
Fins i tot en Simon es va atrevir a tirar-se davant dels ulls de la seva família! Molt valent! Jo vaig passar bàsicament per qüestió econòmica! Sinò esta clar que m'hi llenço fent la voltereta! ( que xulo que soc eh?)
A l'endemà vam visitar les cascades de Huka Falls, on hi passa el riu més llarg de Nova Zelanda, el Waikato, i tota la seva energia es precipita per uns ràpids i un desnivell de 10 metres de forma salvatge.
Després vam anar a un dels llocs que més m'han facinant de Nova Zelanda, l'àrea termal de Orakei Korako (28 NZD), una zona de xemenèïes fumejant, gèisers i coves amagades, al qual s'hi accedia després d'un transport amb ferry per un llac.
L'olor a aire sulfurant ( a ou) i el soroll de les xemenèïes era altre cop molt present, i tot el conjunt donava una sensació com si en qualsevol moment s'hagués d'obrir un forat al terra o sorgir un nou volcà.
Olles d'aigüa bullint incloses....
I una fàcil excursió de 30 minuts et portava a una nova meravella natural, una increíble cova, amagada per fora per la vegetació però com una catedral per dins.
A dins hi havia una petita bassa d'aigua de volor esmeralda, on es diu que les antigües dones maorís usaven com a mirall per pentinar-se abans dels rituals
Tot i que tres quartes parts d'aquest parc estan submergides dins de la presa del llac, la part que es conserva és brutal.
Cada detall i cada racó amagava quelcom per quedar-se una bona estona contemplant-ho i en el meu cas fotografiar-ho.
Per acabar aquest cap de setmana tant intens, vam visitar una última zona termal aprop de Taupo, The Craters of the Moon, menys coneguda que les altres. Arrel d'unes obres hidroelèctriques que es feien per allà l'any 1950, van sorgir noves explosions de vapor i piscines de fang bullint.
I aprofitant que estic al cor de Nova Zelanda, el pròxim destí és un trekking de 4 dies pel Tongariro National Park, una zona semidesèrtica a 2000 metres i de volcans encara actius alguns d'ells! Ah! I que sapigueu que jo també vaig viure en directe l'històric 5-0 al Madrid i ja hi ha un català més lluint samarreta per les antípodes!! Visca el Barça i visca Catalunya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada