Nova Zelanda: un viver per l'evolució de les espècies

Tot i que Nova Zelanda és un país jove, geològicament parlant, les seves plantes i els seus animals es remonten molt endarrera, ja que aquest troç de terra formava part del supercontinent Gondwana ( que incloía Àfrica, Austràlia, l'Àntartida i Sudamèrica).

A més, al tractar-se de un dels últims llocs de la terra a ser colonitzats pels sers humans, Nova Zelanda ha estat durant molts mil·lenis un laboratori segur per les més extranyes estratègies evolutives, encara que amb l'arribada primer dels maorís i, poc després, dels europeus, les coses van canviar ràpidament. Tot i així, degut al llarg aillament , aquest país encara és un autèntic viver de plantes i espècies úniques i diverses, la major part endèmiques.

Ja que la separació d'aquesta massa de terra es va produir abans de l'aparició dels mamífers, les aus i dels insectes locals han experimentat la seva pròpia i espectacular evolució. Per exemple, el tuatara, un antic rèptil que només es troba en aquestes illes, és un supervivent de Godwana estrament emparentat amb els dinosaures.

Com també, moltes diverses aus que es troben per aquí i que són incapacitades per volar, tenen cosins llunyans a Àfrica i Sudamèrica. L'ara extingida Moa, era una au no voladora, la major de les quals arribava als 3.5 metres i pesava més de 200 kg i es passejava pels prats com fan ara els animals de pastura! Al Auckland Museum es pot trobar esquelets reals d'aquesta bèstia.

Els primers pobladors polinessis gairebé no van trobar mamífers terrestres, només dues espècies de ratpanat , per la qual cosa al no haver-hi cap depredador natural hi ha una gran quantitat d'ocells que habiten als seus boscos (bush, que diuen els novazelandesos), llanures i costes. Atenció als ormitòlegs perquè això és el vsotre paradís! Un dia penjaré un post sobre fotogràfies que estic fent a diferents ocells. Però pels que no som tant entesos, sens dute el més famós per tots és el kiwi, una espècie en perill d'extinció i que és una au nocturna que tampoc li ha fet falta aprendre a volar. Personalment encara n'he vist cap, ja que és molt difícil veure'ls en estat salvatje, però se'l pot observar en entorns simulats com les cases nocturnes, o bàsicament amb molta sort cap als llocs més salvatges de la ïlla sud.

També m'agradria destacar un altre tipus d'au, el Kea o el lloro d'alta muntanya, se que quan estigui per les terres altes de la illa sud aquest no se'm escaparà, perquè es veu que a diferència dels kiwis, és molt intrèpid i es relativament habitual de veure amb el seu color verd fluix i la part posterior de les ales de vermell brillant.





Per altre banda, a pocs llocs del món, tant aprop dels nuclis urbans hi hagi tal profileració d'animals marins com succeïx a Nova Zelanda: balenes franques o blaves, cachalots o orques, dofins d'Hector o foques lleopard, lleons marins o elefants marins, pingüins d'ull groc o albatros....

Només cal buscar les condicions climàtiques concretes, el lloc ideal , ser pacient i molt respectuós.... us ben assegero que penso respectar aquestes premises i de ben segur que em seduiran!

Per acabar aquestes petites pinzellades de fauna autòctona , només dir-vos que demà mateix ja marxo a fer un primer gran trekking, la Lake Waikaremoana Track. És una de les 9 "Great Walks", és a dir, considerada una de les millors caminates que es poden fer a Nova Zeanda. Seran 3 o 4 dies recorrent aquest gran llac entre la més variada vegetació subtropical i de muntanya. Una zona aíllada i molt poc poblada. Quines ganes de dexiar la sedentària vida de camp, les meves cames ja necessiten acció i el meu esperit aventura!! Fins la propera amics!