El Nadal del 2010 sempre el recordaré per dues coses bàsicament; la primera és per haver-lo passat amb una família que no és la meva, i la segona és per haver-lo passat a la platja, amb banyador i xancles de dit!! I tot això gràcies a gran hospitalitat d'en Keith & Faye que m'han ofert la oportunitat de viure intensament amb la seva dolça família tot el Nadal, com un més de la seva "tribú", sense esperar res a canvi, ni tant sols he hagut de fer cap treball voluntàri aquests dies. Realment he viscut com un rei aquesta última setmana i mai he trobat les suficients paraules al dicconari Anglès- Espanyol per agrair-lis tot el que han fet per mi...
Després d'uns pocs dies d'estar a la seva casa d'Opotiki, on he hagut de pintar unes parets, ens hem traslladat 4 dies a casa de la seva filla i nets, a la ciutat de Whakatane, a 40 km d'Opotiki i davant del mar amb platjes sense fi. Una altre mostra de la seva gran generositat ha estat que m'han donat la millor habitació amb un ample llit per mi sol i unes vistes privilegiades a la Whale Island. I per suposat, aquests dies he menjat i begut com feia setmanes que no ho feia... Millor que un hotel de 5 estrelles, creieu-me!
La gràcia de celebrar el Nadal a l'estiu de l'hemisferi sud és que pots anar amb tota la família a la platja o fer bones guerres d'aigua al jardí de casa!! I com que era el nouvingut, he rebut de valent....
Però per si alguna cosa recordaré Whakatane, a part del bon tracte rebut per aquesta família, són les tonalitats de vermells i taronjes que agafava el cel a les llargues tardes d'estiu. No se el perquè, però en aquesta població situada davant de l'oceà Pacífic he pogut veure uns dels cels més bonics que he vist mai...
També em ressaltava l'atenció que he pogut observar fàcilment el Weka, un ocell no volador igual que Kiwi però de família diferent. És mig diurn mig nocturn, i a diferència del famós kiwi, aquest és deixa veure sovint als boscos propers.
Al llarg d'aquests 4 dies hem realitzat diversos passejos pels voltants, on m'ha fet veure que el nivell de vida d'aquesta regió és força bona, comparable al nostre agradabale clima mediterràni.
Però el que m'ha agradat més és la possibilitat de fer surf cada dia! Cada tarda anàvem tota la família a la platja, i em deixàven taules de surf i tratge de neopre. Ja ens veieu petits i grans , tots junts allà a l'aigua intentant agafant la millor onada! A vegades onades petites i d'altres de més grans, però sempre diversió a tope!!!
Encara que el meu moment estrella va ser quan un home que hi havia a la platja amb un kayak de riu, me'l va deixar sense problemes, i per fi vaig poder destacar amb un dels meus esports!! Quines ganes de kayak surf que tenia!!!!!!!!
El dia de Nadal també ha estat molt especial i ha sigut curiós observar des de dins una família que no és la meva com celebra aquesta festivitat. El que m'ha quedat clar, és que qui porta la gràcia i autèntica felicitat als Nadals són els nens petits. Els nens són la màgia dels Nadals i mantenen una família unida i feliç, sigui quin sigui el país o la cultura.
Logicament, ells celebren que ve el Santa Claus, però resulta que també van venir els 3 reis d'orient fins a Nova Zelanda i van portar un detall per en Keith i la Faye!!
La guia estava dedicada personalment a la primera pàgina, on els animàva a venir a descobrir una regió plena de contrastos com Nova Zelanda ( o més ...), però fent emfàssi a la meva veritable nació, Catalunya, i que allà mai els hi faltarà ajuda i allotjament! Per altre banda, Santa Claus sorprenentment es va enrecordar de mi també i m'ha portat xocolatines i un fort autàn pels mosquits! yupiii!!!
I no hi ha cap cosa que fagi més caliu que una bona taula de Nadal parada rodejada dels teus. Els novazelandesos no tenen els nostres tradicionals canalons i sopa de galets, sinò més aviat, es tracte de un sol plat posan-te tot el que hi ha a taula: lassanya, amanida, verdures cuites, fruita guarnida, patates bullides, més patates bullides, vi blanc de Nova Zelanda.... El que més destaca segurament, és el gran assortiment de postres diferents al final, des de passtissos o gelats fins amanida de fruites i bombons, que t'asseguren que no et quedaras amb gana.
Em sentia feliç i satisfet que els aconteixements m'haguessis portat a estar assegut en aquella taula amb aquella gent, com si fos un més d'ells. Poc m'ho esperava feia unes setmanes! Penso que el que marca més quan fas un viatge llarg, són les centenars de persones que conèixes al llarg del teu recorregut, desenes i desenes de cares de diferents edats, gèneres i cultures que cadacuna t'aporta alguna història i que moltes (si no fos per la fotografia) acabaríem deixant a l'oblid, però que per uns instants van ser el teu present, van ser la teva vida....
Després d'aquests agradables i càlids dies amb aquesta família, toca refer motxilla altre cop i seguir el meu camí. La pròxima destinació serà una autèntica aventura amb molts dubtes de si l'aconseguiré realitzar fins al final... Per això pereferixo reservar-me-la i explicar-la un cop feta!! Així, que companys i companyes us desitjo mooooooooolt bona entrada d'any 2011 i que sigui un any plens de viatges i d'aventures innolvidables!!
