Pingüins d'ull groc i roques màgiques

Hola! Sí, sí… a l’últim article vaig comentar que la meva próxima travessa seria al Mt Cook, però resulta que una forta borrasca s’ha instal·lat als Alps novazelandesos sense deixar dia de treva. I és clar, intentar acostar-se a unes muntanyes de mes de 3000 metres amb una inestable previsió meterològica és perdre el temps. Així que vaig tornar a fer una de les meves escapades des de casa de la Jolie i la seva familia , aquest cop per passsar dues nits fora a la regió que envolta la singular ciutat de Oamaru, seguint la costa est.

Després de tot un llarg matí fent autosptop per superar els 250 km que em separaven de Christchurch a Oamru , vaig visitar una de les meravelles naturals mes famoses de tot Nova Zelanda i segurament de les més fotografiades per les guies i revistes turístiques : els Moeraki Boulders.

Els Moeraki Boulders són una facinant col·lecció d’enormes roques esfèriques escampades per un tramp d’una llarga platja, que semblen com si un nen gegant hagués estat jugant a les “caniques”…

Realment era un d’aquells llocs que sents que estas a un lloc especial i únic a tot el món. Aprofitant que la marea estava baixa , podía contemplar aquestes extranyes roques amb tota la seva harmonia , i avui l’art de fotografiar es convertía en una delicia!!

Els Moeraki Boulders són un exemple més de les meravelles que pot fer la naturalesa erosionant l’entorn… I que grans són!!!

Després d’estar unes quantes hores rondant per aquell innversemblant indret vaig reseguir la platja cap al petit poble pescador de Moeraki, on s’hi observaven diferentes aus marines rebuscant entre les restes marines que regala el mar de quan en quan .

Tot seguit, vaig seguir una pista forestal que surtía d’aquest poble i portava cap un preciós antic far de fusta. De camí, em va començar a caure una tímida però continua pluja i unes denses boires m’envoltaven; perfectamet podría trobar-me entre paisatges iralndesos o escosesos…

Sota el far s’hi troba una agreste platja amb un petit i amagat observatori de fauna: lleons marins, elefants marins i pingüins d’ull groc!!. Aquesta facinant espècie de pingüí encara no l’havia vist per Nova Zelanda. El problema era que l’observatori es trobava molt lluny de la platja i amb la meva humil càmera no podía arribar a fotografiar aquesta diversa fauna.

Així que vaig decidir anar a fer una volta pels camps dels voltants a veure si hi podía accedir de més a prop. Però sorprenentment reseguint un camí entre camps , em vaig topar de sobte amb els meus nous “amics”…. No me’ls esperaba trobar allà mateix!!

Aquests curiosos pingüins i espècie protegida arriben en “massa” per aquest cap cada vespre just una hora abans de la posta del sol, després de pasar-se tot el dia a l’aigua. Hi havia poca llum, per tant les fotografíes no són res de l’altre món, però com més em movia per aquell camp més pingüins observava. De pingüins d’ull groc se’n poden veure a altres racons de Nova Zelanda, però com passa a la ciutat de Oamaru, normalment són llocs vigilats on els turistes s’hi concentren des de darrera una valla. En el meu cas jo estava sol amb els pingüins, intentant harmonitzar-me al màxim amb l’entorn : el soroll de les gavines al voltant , el vent , la fina pluja de refons, l’última claror del dia…. Quins moments!!

El que em ressaltva l’atenció és que estiguèssint tant lluny de la platja i s’hagueren enfilat turó amunt. Són com els famosos pingüins de l’Antàrtida però més petits, però alhora molt més grans que els mini pingüins blaus, que tant havia pogut observar-los a la península de Banks (mirar article “Terratrèmols, profe d’espanyol, dofins i pingüins”).

Turó avall vaig trobar una petita i salvatge cala amb uns quants lleons marins reposant damunt la sorra. N’he vist tants en les últimes setmanes que gairebé no els hi vaig donar importància (qui ho havia de dir…), i em vaig seguir centrant a la recerca de nous pingüins d’ull groc….

Allà mateix vaig disrutar per un bon grapat de minuts d’aquestes boniques aus ben aprop meu , amb un fantàstic entorn com a teló de fons.

M’hi vaig pasar allà en silenci fins que es va fer gairebé fosc gaudint d’aquell espectacle natural sense presses i alterant el menys posible la seva colònia. Sense dubte aquells moments havien estat una de les meves “Hightlights” de Nova Zelanda!!

Ja completament fosc vaig tornar cap al poble de Moeraki amb el meu frontal i vaig buscar un lloc per pasar la nit. Finalment vaig acampar a una zona de picnic apartada del poble i a pocs metres del mar, on hi vaig pasar una plàssida nit escoltant el soroll de les onades trencant de fons…

A l’endemà em vaig despertar ben d’hora i vaig voler observar un cop més les roques màgiques dels Moreaki Boulders, ja que els tenia ben aprop, aquest cop amb les primeres llums del dia….

Tant de bó tots els despertars fossins com aquell no...?

Tot seguit vaig tornar cap a la ciutat de Oamaru per visitar-la, però abans vaig voler visitar un altre conjunt geològic espectacular situat a un bonic prat on pasturaven les ovelles, les anomades Elephant Rocks.

Esculpides pel vent, la pluja i els rius, aquestes gegants roques calcàries semblen monstres mutants dormint (semi tancant els ulls arribaven a semblar elefants!) . Realment era un paisatge singular i gairebé irreal, per això es va grabar aquí la famosa pel·lícula "Les cròniques de Nàrnia" (2005) com el campament d’Aslan.

I estaba clar que aquell indret era un paradís per practicar l’escalada …

I finalment vaig arribar al centre de la ciutat de Oamaru. És d’aquelles ciutats que mai hi viuria però em va semblar molt interessant, almenys molt diferent a les altres ciutats novazelandeses. Una història relacionada amb el transport de mercaderies al segle XIX va aportar a Oamaru la riquesa suficient per construir imponents edificis de pedra calcària ja que les formes clàssiques estaven de moda: des del neogòtic al neoclàssic italià.

Oamaru té alguns dels edificis comercials històrics més ben conservats de tot el país. Caminar pel centre històric d’Oamaru era com fer-ho a una ciutat italiana o francesa…

Fins i tot hi ha la costum per part d’alguns habitants de vestir amb vestimenta típica del segle XIX. A més em va semblar que vivient a un altre ritme. Res és mou ràpidament a Oamaru…

Allà mateix, em vaig trobar amb en Malcolm, amic de Couch Surfing. En Malcolm em va acollir per una sola nit a la seva céntrica casa on hi viu tot sol. Un noi de la meva edat que de seguida ens vam fer bons amics. En Malcolm és DJ en festes i casaments i vam estar tota una tarda tenint converses molt interessants sobre les nostres vides i futurs, i fins i tot em va punxar una bona sessió de música electrónica que he de reconèixer que va arribar a posar “la pell de gallina”!!

Però Oamaru destaca per ser també la ciutat dels pingüins; a la local Bushy Beach cada vespre arriben grans grups de pingüins blaus (els més petits de tots que ja havia vist a la península de Banks) formant una gran colònia. El seu centre de visitants fa pagar uns exagerats 25 NZD per asistir en directe a aquest diàri desembarc, però gràcies a la coneixènça local d’en Malcolm, ens vam estalviar aquests diners i em va portar a visitar racons del mateix port on es poden veure aquestes mini criatures creuant tot espantades la carretera. Quina gràcia!!

A l’endemà , saltant d’un cotxe a l’altre vaig tornar finalment a casa de la Jolie i la seva familia on havia deixat gran part de les meves pertinençes, i que no van tenir cap més genial idea que portar-me a una piscina a jugar amb els nens, el dia que feia més fred de tots!!

Per acabar , comentar que les meves sabates han dit “prou” i he decidit jubilar-les després d’un intens any i mig. Aquest parell m’han acompanyat per llocs com el desert del Sàhara, pel desert de Baja California, pujar muntanyes nevades fins els genolls, raids d’aventura i altres curses , tots els trèkkings fets a Nova Zelanda fins ara, i fins i tot, sortir de festa amb elles. Que estiguin tant destrossades em sap greu per una banda però em deixa un bon regust per l’altre; tal com diu el lema de la marca comercial d’aquestes: Never stop exploring.

Ah! Una petita sorpresa: us agrada?

http://www.youtube.com/user/raipuigg#p/u/0/kjgJ8fUXynM