M'acaben de fer una de les trucades mes dures de tota la meva vida.......
La meva germana m'ha explicat que avui mateix, dia 10 de Febrer del 2010 acaba de morir la meva avia, l'abuela com la coneixiem tots. L'abuela (la mare de la meva mare) ha mort als 92 anys despres d'una llarga malaltia o a consequencia de diverses d'elles, mentre estava esmorzant.
Suposu que com a molta gent sent igual, l'abuela ha estat de les persones que mes han influit a la meva vida , i tant ella com jo mateix ens reconeixiem una genetica identica i mutua. L'abuela era la meva arrel exotica ja que va neixer a una illa de les Canaries (La Palma) fa gairebe un segle, i es va enamorar dun catala ( el meu abuelo tambe mort fa dos anys) que va anar a parar alla per casualitat per questions de feina i la va portar a Tarragona.
La pobre ja es "mereixia" morir ja que els ultims mesos de la seva vida han estat limitats a una cadira de rodes i els maxims cuidats per part de la meva familia. Llei de vida suposu...
El que em sap mes greu es per la meva mare, qui va ser qui realment la va cuidar al maxim detall fins lultim minut de la seva vida i que malauradament (per desitg d'ella) no podre estar amb ella els proxims dies i tampoc a l'enterrament. Tal com m'ha dit ella "segueix el teu viatge", i aixi fare..... Malgrat tot, se que tant ella com jo mateix ho superarem ja que si una cosa m'ha ensenyat al llarg de la meva vida es la pasiencia per superar qualsevol obstacle o repte......
Estigui on estigui la meva abuela, nomes li vull dir les gracies de tot cor per contribuir a formar-me com a persona.
Per primer cop al meu viatge, trobo a faltar molt la meva familia...
Mama, abuela.... us estimo i ho continuare fent sempre!!!
La meva germana m'ha explicat que avui mateix, dia 10 de Febrer del 2010 acaba de morir la meva avia, l'abuela com la coneixiem tots. L'abuela (la mare de la meva mare) ha mort als 92 anys despres d'una llarga malaltia o a consequencia de diverses d'elles, mentre estava esmorzant.
Suposu que com a molta gent sent igual, l'abuela ha estat de les persones que mes han influit a la meva vida , i tant ella com jo mateix ens reconeixiem una genetica identica i mutua. L'abuela era la meva arrel exotica ja que va neixer a una illa de les Canaries (La Palma) fa gairebe un segle, i es va enamorar dun catala ( el meu abuelo tambe mort fa dos anys) que va anar a parar alla per casualitat per questions de feina i la va portar a Tarragona.
La pobre ja es "mereixia" morir ja que els ultims mesos de la seva vida han estat limitats a una cadira de rodes i els maxims cuidats per part de la meva familia. Llei de vida suposu...
El que em sap mes greu es per la meva mare, qui va ser qui realment la va cuidar al maxim detall fins lultim minut de la seva vida i que malauradament (per desitg d'ella) no podre estar amb ella els proxims dies i tampoc a l'enterrament. Tal com m'ha dit ella "segueix el teu viatge", i aixi fare..... Malgrat tot, se que tant ella com jo mateix ho superarem ja que si una cosa m'ha ensenyat al llarg de la meva vida es la pasiencia per superar qualsevol obstacle o repte......
Estigui on estigui la meva abuela, nomes li vull dir les gracies de tot cor per contribuir a formar-me com a persona.
Per primer cop al meu viatge, trobo a faltar molt la meva familia...
Mama, abuela.... us estimo i ho continuare fent sempre!!!
Rai!
ResponEliminaHo sento molt...sé com te l'estimaves. T'acompanyo en el sentiment.
Una abraçada molt forta i endavant les atxes amic!
Estem amb tu!
PAU
Raimon ho sento molt .. Ànims!
ResponEliminaEi xato!
ResponEliminaHo sento molt! i és que a les àvies se les estima d'una forma molt especial.
Pensa que ella fa el seu viatge..., tot i que l'anyoraràs, tot segueix el seu curs.
Una abraçada
Ho sento molt Rai!!
ResponEliminaEndavant amb el teu viatge guapo!!
Nuria
I'm so sorry Rai... ahir m'ho va comentar en Pau i de seguida q he pogut he entrat al teu blog per enviar-te el pèsam...
ResponEliminaM'imagino com deus estar.. sobretot per la teva mare i per no poder haver estat acompanyant-la en aquests moments tan durs... però pensa que l'Abuela ha viscut la seva vida i ha fet un viatge de 92 anys... de La Palma a Tarragona i un munt d'experiències... De la teva familia només et conec a tu, però estic segura q ella sentia q valia la pena viure-la només pel fet de tenir uns néts com tu..
Mil petons i ànims!!!!!!!!
Mireia