Perdoneu-me per anar actualitzant tant poc últimament. Però això de potar un bloc actualitzat costa molt més del que sembla , ja que darrera de cada article hi ha molta feina. Els que em seguiu i que també teniu altres blogs, bé sabreu de que parlo…. Aquests últims dies he estat explorant zones costaneres, ja que de qui poc poso rumb cap a la muntanya altre cop. Concretament, he estat per la famosa costa anomenada Els Catlins, segurament la costa més interessant de tota l’illa Sud…
És una costa molt accidentada i poc poblada, sovint ruixada per un fort onatge. Boscos auctòtons, badies solitaries, vent o pluja i fars aillats són elements comuns per aquest troç de terra. Un bon exemple és el far del Waipapa Point (1884) , contruit 3 anys després d’un terrible enfonsament d’un vaixell a prop de la costa, on hi van morir 131 persones .
Un altre lloc interessant és Slope Point, punt més meridional de l’illa Sud (sense contar l’Stewart Island).
Un detall curiòs molt curios era observar la forma caiguda dels arbres de la zona, totalment pentinats pel fort vent provinent del mar de l’Antàrtida…
Quan estava vistant una bonica platja on s’hi pot arribar a veure el curiós dofí d’hector, la Curio bay, vaig conèixer un altre noi català , en Jordi. En Jordi és un noi de Girona que està viatjant sol per Austràlia i Nova Zelanda amb cotxe ja fa uns mesos. És d’aquelles persones que semblava que la coneixés de tota la vida ja que de seguida ens vam adonar que parlàvem el mateix “idioma”. I per si no fos prou la coincidencia, en Jordi i jo tenim una bona amiga en comú. Altre cop: què petit és aquest món!!!!
Conèixer en Jordi m’ha anat de conya, ja que apart de tenir un altre bon amic per sempre, hem fet servir el seu cotxe per arribar a llocs remots que possiblement fent autostop no hi hagués pogut arribar.
Un exemple són les Cathedral Caves, una gran cova amb doble entrada que només s’hi pot accedir quan la marea està baixa (nosaltres anàvem un pèl just!)
I només sortir de la cova, el cel ens ha regalat un bonic arc de sant martí, com poques vegades l’havia vist…
Aquella nit la vam passar acampant a una platja solitària per lliure i per nosaltres sols. Vam fer un foc amb la fusta arreplegada per la platja i vam estar fins tard parlant i gaudint d’aquell bonic vespre.
A l’endemà vam seguir explorant altres petites meravelles natural on només s’hi arribava per una carretera de grava i unes fàcils caminades Una de les més fotogèniques eren les esglaonades cascades Purakaunui .
O també, l’impressionant barranc d’en Jack, una bestial caiguda de 60 metres i conectat amb el mar per una caverna submarina a més de 200 metres, on les onades provocàven grans bufadors. Impactava bastant tot i que les fotografíes no fagin justicia…
Però el meu lloc preferit, sense cap mena de dubte ha estat el Nugget Point, un petit far enclavat a l’extrem del cap amb una salvatge caiguda a l’oceà, amb formacions rocoses pel voltant donant un aire d’irreal. Aquesta imatge del far l’havia vist una vegada molt abans de venir a Nova Zelanda a través d’una revista. Des d’aquell moment vaig pensar que algún dia hi hauria d’anar allà, i aquí estava finalment!
I aquí us presento la mateixa imatge però retocada i arregalnt-la per tal de penjar-me-la a la meva habitació quan arribi!
Després vaig deixar en Jordi ja que tenia altres plans i me’n vaig anar cap a Dunedin, la segona ciutat més important de l’illa Sud, després de Christchurch. Dunedin és una ciutat petita i compacte, amb molt ambient universitàri ( gent jove) i certa tendència artistica i bohèmica, amb molts bars “ben posats” i galeries d’art o grans biblioteques…
És una ciutat que l’he trobat molt habitable i no em faria res viure-hi una temporada…
Allà mateix em vaig trobar amb la Tanya i els seus simpàtics companys de pis, amics de Couch Surfing. La Tània és una jove americana que porta vivint aquí tant sols un mes i està treballant a 3 llocs diferents! Una noia amable i molt atenta que de seguida m’ha fet sentir com a casa. Els seus companys de pis ( de Canadà) també m’han semblat gent extraordinàriament interessant i hospitalària. Amb la tonteria, hi he acabat vivint un total de 4 nits a casa seva!!
La meva estada a Dunedin m’ha servit per organitzar el meu futur i per visitar coses realment sorprenents, ja que si una cosa té aquesta ciutat, són magnífics entorns. Un exemple és la Tunnel beach, una platja tancada entre impressionants penya-segats on només s’hi accediex per un túnel escarvat a la roca!!
Realment aquella platja esta al TOP 3 de les meves platges preferides. Quines parets, quina llum, quines onades i què bonic era allò!!
Aquella mateixa tarda em vaig tornar a ajuntar amb en Jordi que també rondava per allà. Junts va manar a explorar la famosa Otago península .
La penísula d’Otago té la varietat de fauna més accessible de tota l’illa Sud, parada obligatòria a menys que no t’agradin els animals. Als albatros, pingüins, lleons marins, dofins s’ha d’afegir un paisatge bucòlic, caminates i molta història al darrera...
Un lloc interessant és el Royal Albatross Centre, on s’hi troba la única colònia d’albatros reals del món amarrada a terra ferma. El problema és que per entrar-hi et fan pagar uns disparats 40 NZD. Així que ens vam conformar en veure-ls volar des de fora, a més, jo ja n’havia vist i de ben aprop tant a l’Stewart Island com a Kaikoura.
On sí que vam anar és a la Sandfly Bay, una platja famosa per poder veure pingüins i lleons marins, on hi vam poder veure una posta de sol maquíssima!
Fàcilment vam trobar un mini pingüí blau que tornava del mar, i que són tant divertits i curiosos ( mirar article: “ Terratrèmols, profe d’espanyol, dofins i pingüins”)
Però el que més ens va impresionar va ser veure les gran Hooker Fur seals, molt més grans que els lleons marins. A més aquest cop vam poder disfrutar privilegiadament com uns mascles intentaven “fer-se” una famella blanca. Tot això mentre estàvem amagats darrera unes plantes “rollo soldats” i el sol es ponía darrera la muntanya. Impressionant!!!!!!!
Aquell moment va ser fantàstic…
Tant fantàstic que aquí us poso un divertit video que vaig fer i se’ns veu ben excitats per la màgia del moment!
http://www.youtube.com/user/raipuigg#p/a/u/0/00p5A57pJ_k
I finalment, tanco aquest article oferint-vos un altre regal que em va donar el cel , una d’aquestes darreres nits…. Vosaltres també la vau veure així? Fins la propera amics!!
