Després de les aventures per la llarga Heahy Track i la desafiable costa Oest, vaig decidir canviar de cantó de la illa en busca del bon temps. De camí volia explorar una mica la zona de Marlborough , un indret entre fjords i centenars d'illes escampades per les seves aigües turqueses. També és la principal regió vinícola de tot el país amb el seu famós savignon blanc novazelandés. A simple vista tot sonava de meravella, no?
Tanmateix la realitat era una altre... en aquesta zona de la illa Sud encara continuava plovent sense interrupcions i no deixava gaudir en plenitud de cap activitat outdoor . La meva idea era fer alguna travessia pels bonics camins que amaguen aquests indrets i fer algun obligat tast de vins en algun dels molts cellers de la zona, però estava clar que no era el moment. Al menys vaig tenir sort i vaig conèixer una noia que em va recollir mentre feia autostop i va dedicar-me tot un matí per fer un tour en cotxe podent així, visitar alguns dels seus bonics fjords...
Tot aquest ambient, tant verd i humit mesclat amb les toanilitats del mar em recordava la meva innolvidable estada a Noruega....
Aquell vespre vaig buscar un lloc on poder plantar la meva tenda per lliure ja que no volia pagar per cap dels cars allotjaments de la zona. El problema era que la intensa pluja no donava cap treva per poder plantar la meva tenda amb tranquil·litat. Després de rodar per la zona sense rumb concret sota la pluja vaig trobar un possible lloc on poder passar la nit sense mullar-me...
Vaig trobar una edificació d'una casa en obres on no semblava que hi hagués ningú i era perfecte per refugiar-me d'aquell maleït temps. Així que no vaig dubtar per fer-me el sopar i passar la nit allà contemlant luxosament vistes sobre el fjords!!
Però resulta que quan dormia tranquil·lament cap allà les 4 del matí vaig notar de sobte uns forts tremolors durants uns quants segons i em van despertar mig adormit. No li vaig donar molta importància i vaig seguir dormint sense problemes perquè pensava que ho havia somiat. Però a l'endemà vaig veure als diarias que es tractava d'un terratrèmol de 4.4 de magnitud a la zona on em trobava!! Increible! havia viscut el meu primer "gran" terratrèmol! Aquí us passo la notícia:
http://www.stuff.co.nz/national/4571676/Quake-shakes-Marlborough
I és que Nova Zelanda es una zona geogràfica molt vulnerable als terratrèmols, i com podré veure més endavant a la ciutat de Christchurch els seus habitants estan més que acostumats a sentir freqüentment aquestes saccejades geològiques... Sort que dormia en una casa en obres i no en una en ruïnes!!!
A l'endemà continuava plovent. Malauradament tot el mal temps que ha estat afectant Austràlia durant setmanes estava venint cap a Nova Zelanda, això sí més diluit. Així que em vaig passar el matí llegint el llibre que recentment m'he comprat per només 1 NZD en una tenda de segona mà!!
Aborrit de passar el matí allà esperant, vaig decidir provar sort i vaig tornar a la carretera a tornar a fer dit. Després d'algunes aventures vaig atravessar l'illa cap a la costa Est, a la població de Kaikoura en busca de sol i bon temps...
Finalment vaig arribar a la desitjada Kaikoura, un dels destins que em feia més il·lusió d'arrivar. Enclavada a una península idíl·lica i rodejada de muntanyes nevades de més de 2600 metres, és un dels pocs llocs del món on muntanyes de tal alçada arriben a estar tant aprop del mar. A més, Kaikoura conté una de les més grans proliferacions de fauna marina més a l'abast: balenes, dofins foques, pingüins, albatros.....
I us preguntareu perquè aquesta zona té més abundancia d'espècies marines respecte altres llocs? Això és degut a les característiques de les corrents oceàniques i per la plataforma continental. El fons del mar aquí s'inclina gradualment des de terra ferma fins arribar a una profunditat d'uns 90 metres i després descendeix fins a més de 800 metres, de manera que aquí convergeixen aigües fredes i càlides. Quant la corrent del sud arriba a la plataforma continental crea un aflorament, que provoca la pujada de nutrients des del fons fins la zona d'alimentació.
Allà mateix, m'esperava la Yo, amiga de Couch Surfing. La Yo és una noia de 30 anys d'orígen thailandès que va venir a treballar aquí fa uns anys i finalment s'hi ha quedat a viure-hi. Amb la Yo he rigut molt! És d'aquelles persones que és molt fàcil fer-la riure i mai t'aburriràs amb ella!!
La Yo sempre m'ha donat facilitats i m'ha presentat els seus principals amics amb els quals he passat inclús la segona nit.
Només arribar a Kaikoura la vaig anar a buscar al restaurant on treballa com a cuinera , on la vaig esperar a que acabés. Una mostra de la seva generositat va ser que em va invitar a un dels plats que ha de cuinar. Després de tantes aventures passades allò em semblava una meravella!!
Fins la dècada del 1980 ningú sentia el mínim interés per kaikoura; havia sigut tradicionalment una base ballanera i posteriorment una simple població lligada a la pesca. Avui en dia és una meca del turisme i un gran número d'empreses turístiques ofereixen tours per veure animals. Tanmateix, el creixement ha sigut gradual i encara es respira un aire de tranquil·litat. Arreu es pot observar com són concients del seu gran tresor, la fauna marina, i un exemple són els molts esplèndits murals que es poden trobar per la ciutat.
I clarament la seva gent estima i viu de cara al mar....
A kaikoura no fa falta anar gaire lluny per veure la fantàstica vida marina que gaudeix. Múltiples colònies de lleons marins conviuen amb els seus habitants...
Perdoneu, ens els últims articles on he vist aquests animals cometia un error terminològic, ja que les anomenava foques. Exactament són lleons marins ; la diferència principal és que aquestes tenen orelles i poden caminar amb les extremitats inferiors. L'error em venia que aquí les anomen Fur Seals of New Zealand....
Fins i tot te les podies trobar dormint a l'aparcament!!! (no estava morta...)
Però un dels moments més importants de la meva estada a Kaikoura va ser conèixer en Manuel i a través de la meva amiga Yo. En Manuel és un portugués expert en cetàcis i que esta fent un estudi de com afecten els tours tourístics per veure balenes en aquests mamífers marins. En Manuel em va oferir que si vull puc ser un membre més del seu equip d'ajudants voluntaris, que consta sortir amb la seva barca cada dia i col·laborar amb el seu estudi. Sense pensar-m'ho ni un segon li he dit que estic molt interessat amb el seu projecte i vull formar part del seu equip ja que des de sempre m'han facinat les balenes. Així que dintre d'unes setmanes tornaré a Kaikoura per col·laborar amb ell!!!!!!! Quina il·lusió que em fa això!!!!
Aquella mateixa tarda, en Manuel em va citar a la seva bonica casa davant del mar amb altres voluntàris per explicar-nos concretament la nosta feina. Són tasques molt específiques , detallades i gens fàcils però tot em va semblar molt interessant, sobretot amb la passió que desprenia al parlar de les balenes....
Concretament la balena que intentaríem cercar és la Sperm whale, el Catxalot. El catxalot és la balena més gran dins dels cetacis amb dents. Viu en tots els oceanss, excepte a la zona àrtica i habita sobretot en els mars tropicals i temperats. Són migratoris. Es dirigeixen cap a l'equador durant l'època reproductora i van a latituds més elevades per a alimentar-se. Es caracteritzen per tenir un cap rectangular enorme, la longitud del qual pot ser fins a un terç del total del cos. Els mascles aconsegueixen una longitud de 18 m i només 12 m les femelles.
Vaig fer el tour amb la única empresa experta que hi ha a la zona i que té llicència per fer-ho. Els seus barcos tenen hidròfons (micròfons submarins) per captar els sorolls que fan aquests mamífers. Es torna el 80% de l'import si no es veuen (un 2% dels casos). Malgrat els 145 NZD que val aquesta activitat per les 3 hores i mitja de duració és una experiencia molt recomenable i personalment molt enrequidora.. Durant la navegació hi ha un guia que et va explicant tots els detalls de la vida dels catxalots amb diverses projeccions.
De camí cap al proper gran canyó submari on es localitzen les balenes, ja vam poder disfrutar d'alguna facinant espècie marina. De sobte ben aprop del nostre vaixell i arran d'aigua van observar una gran au, era el llegendari albatros!!!
Aquests extraordinàris ocells tenen les ales més llargues que qualsevol altre espècie que existeix en l'acltualitat. Les meves fotos potser no exemplifiquen prou lo grans que són però penseu que les seves ales arriben als 3 metres d'extensió!! Adaptació de la qual els hi permet planjear sense esforç grans distàncies . Només amb l'elegant vol d'aquests albatros al nostre voltant ja em vaig quedar amb la boca ben oberta!!
I és que Nova Zelanda es una zona geogràfica molt vulnerable als terratrèmols, i com podré veure més endavant a la ciutat de Christchurch els seus habitants estan més que acostumats a sentir freqüentment aquestes saccejades geològiques... Sort que dormia en una casa en obres i no en una en ruïnes!!!
A l'endemà continuava plovent. Malauradament tot el mal temps que ha estat afectant Austràlia durant setmanes estava venint cap a Nova Zelanda, això sí més diluit. Així que em vaig passar el matí llegint el llibre que recentment m'he comprat per només 1 NZD en una tenda de segona mà!!
Aborrit de passar el matí allà esperant, vaig decidir provar sort i vaig tornar a la carretera a tornar a fer dit. Després d'algunes aventures vaig atravessar l'illa cap a la costa Est, a la població de Kaikoura en busca de sol i bon temps...
Finalment vaig arribar a la desitjada Kaikoura, un dels destins que em feia més il·lusió d'arrivar. Enclavada a una península idíl·lica i rodejada de muntanyes nevades de més de 2600 metres, és un dels pocs llocs del món on muntanyes de tal alçada arriben a estar tant aprop del mar. A més, Kaikoura conté una de les més grans proliferacions de fauna marina més a l'abast: balenes, dofins foques, pingüins, albatros.....
I us preguntareu perquè aquesta zona té més abundancia d'espècies marines respecte altres llocs? Això és degut a les característiques de les corrents oceàniques i per la plataforma continental. El fons del mar aquí s'inclina gradualment des de terra ferma fins arribar a una profunditat d'uns 90 metres i després descendeix fins a més de 800 metres, de manera que aquí convergeixen aigües fredes i càlides. Quant la corrent del sud arriba a la plataforma continental crea un aflorament, que provoca la pujada de nutrients des del fons fins la zona d'alimentació.
Allà mateix, m'esperava la Yo, amiga de Couch Surfing. La Yo és una noia de 30 anys d'orígen thailandès que va venir a treballar aquí fa uns anys i finalment s'hi ha quedat a viure-hi. Amb la Yo he rigut molt! És d'aquelles persones que és molt fàcil fer-la riure i mai t'aburriràs amb ella!!
La Yo sempre m'ha donat facilitats i m'ha presentat els seus principals amics amb els quals he passat inclús la segona nit.
Només arribar a Kaikoura la vaig anar a buscar al restaurant on treballa com a cuinera , on la vaig esperar a que acabés. Una mostra de la seva generositat va ser que em va invitar a un dels plats que ha de cuinar. Després de tantes aventures passades allò em semblava una meravella!!
Fins la dècada del 1980 ningú sentia el mínim interés per kaikoura; havia sigut tradicionalment una base ballanera i posteriorment una simple població lligada a la pesca. Avui en dia és una meca del turisme i un gran número d'empreses turístiques ofereixen tours per veure animals. Tanmateix, el creixement ha sigut gradual i encara es respira un aire de tranquil·litat. Arreu es pot observar com són concients del seu gran tresor, la fauna marina, i un exemple són els molts esplèndits murals que es poden trobar per la ciutat.
I clarament la seva gent estima i viu de cara al mar....
A kaikoura no fa falta anar gaire lluny per veure la fantàstica vida marina que gaudeix. Múltiples colònies de lleons marins conviuen amb els seus habitants...
Perdoneu, ens els últims articles on he vist aquests animals cometia un error terminològic, ja que les anomenava foques. Exactament són lleons marins ; la diferència principal és que aquestes tenen orelles i poden caminar amb les extremitats inferiors. L'error em venia que aquí les anomen Fur Seals of New Zealand....
Fins i tot te les podies trobar dormint a l'aparcament!!! (no estava morta...)
I com a tot racó de Nova Zelanda, sempre rodejats de diferents aus arreu...
Entre la rica vida marina de Kaikoura però, destaca la llagosta. En temporada, domina les cartes dels restuarants i pizzarres dels locals de menjar per emportar. Per desgràcia em vaig quedar sense provar-la perquè és molt cara, aproximàdament de 80 NZD / kg.
Però un dels moments més importants de la meva estada a Kaikoura va ser conèixer en Manuel i a través de la meva amiga Yo. En Manuel és un portugués expert en cetàcis i que esta fent un estudi de com afecten els tours tourístics per veure balenes en aquests mamífers marins. En Manuel em va oferir que si vull puc ser un membre més del seu equip d'ajudants voluntaris, que consta sortir amb la seva barca cada dia i col·laborar amb el seu estudi. Sense pensar-m'ho ni un segon li he dit que estic molt interessat amb el seu projecte i vull formar part del seu equip ja que des de sempre m'han facinat les balenes. Així que dintre d'unes setmanes tornaré a Kaikoura per col·laborar amb ell!!!!!!! Quina il·lusió que em fa això!!!!
Aquella mateixa tarda, en Manuel em va citar a la seva bonica casa davant del mar amb altres voluntàris per explicar-nos concretament la nosta feina. Són tasques molt específiques , detallades i gens fàcils però tot em va semblar molt interessant, sobretot amb la passió que desprenia al parlar de les balenes....
A l'endemà al matí em vaig llevar d'hora ja que havia reservat un tour amb barca per anar a veure balenes!! Realment és un activitat molt turística i comercial que qualsevol persona pot fer (sempre que no es maregi a l'alta mar). Però era l'única manera de veure un dels espectacles naturals més grans d'aquest país, observar cetàcis amb acció i en plena llibertat. (Quan vaig reservar aquest tour per internet encara no coneixia en Manuel!).
Concretament la balena que intentaríem cercar és la Sperm whale, el Catxalot. El catxalot és la balena més gran dins dels cetacis amb dents. Viu en tots els oceanss, excepte a la zona àrtica i habita sobretot en els mars tropicals i temperats. Són migratoris. Es dirigeixen cap a l'equador durant l'època reproductora i van a latituds més elevades per a alimentar-se. Es caracteritzen per tenir un cap rectangular enorme, la longitud del qual pot ser fins a un terç del total del cos. Els mascles aconsegueixen una longitud de 18 m i només 12 m les femelles.
Vaig fer el tour amb la única empresa experta que hi ha a la zona i que té llicència per fer-ho. Els seus barcos tenen hidròfons (micròfons submarins) per captar els sorolls que fan aquests mamífers. Es torna el 80% de l'import si no es veuen (un 2% dels casos). Malgrat els 145 NZD que val aquesta activitat per les 3 hores i mitja de duració és una experiencia molt recomenable i personalment molt enrequidora.. Durant la navegació hi ha un guia que et va explicant tots els detalls de la vida dels catxalots amb diverses projeccions.
De camí cap al proper gran canyó submari on es localitzen les balenes, ja vam poder disfrutar d'alguna facinant espècie marina. De sobte ben aprop del nostre vaixell i arran d'aigua van observar una gran au, era el llegendari albatros!!!
Aquests extraordinàris ocells tenen les ales més llargues que qualsevol altre espècie que existeix en l'acltualitat. Les meves fotos potser no exemplifiquen prou lo grans que són però penseu que les seves ales arriben als 3 metres d'extensió!! Adaptació de la qual els hi permet planjear sense esforç grans distàncies . Només amb l'elegant vol d'aquests albatros al nostre voltant ja em vaig quedar amb la boca ben oberta!!
Passàven els minuts i ni rastre de les balenes. De lluny vaig veure la barca d'en Manuel i el seu equip que surten cada dia si les condicions de la mar ho permeten. Sempre necessita 3 persones més un patró. Espero que ben aviat jo sigui un més d'ells i col·laborar amb aquest interessant projecte!!
Però de sobte quan tothom estava callat intentant "descobrir" alguna cosa per la superfície de l'aigua, va aparèixer un gran xorrru d'aigua a uns 300 metres nostres... Sí!!! n'havíem trobat una!!!!!
Ens hi vam acostar per darrera seu i efectivament es tractava d'un catxalot. Vaig intentar ser el primer en agafar lloc per tenir el millor angle fotogènic i vaig fotografiar-la tant bé com vaig poder malgrat no tenir una càmera adeqüada...
Els catxalots permanèixen uns 10 minuts a superfície agafant aire i després s'estan uns 40 minuts sota aigua aproximadament, baixant a grans profunditats. Així, que durant uns màgics 10 minuts vam disfrutar d'aquell enorme animal marí en front nostre.
Aquella sensació d'exitació que sentia em recordava a la mateixa que vaig sentir en la meva esplèndia expedició en kayak per Baja California (Mèxic) el passat mes de Febrer on vam veure desenes de balenes grises....
Però de sobte el tronc del cos de la balena va fer un gest que indicava que es tornaria a amagar a les profunditats. Això significava que ensenyaria la seva majestuosa cua, un dels detalls més impressionants d'una belna!! Càmeres preparades......
Tanmateix les sorpreses no s'acabaven aquí. El nostre patró ens va portar a un altre lloc, que sinò era el paradís poc li faltava... al·lucinant!!!
Es tractaven de desenes i desenes dels Dusky dolphins (dofins foscos) que són comuns en les costes novazelandeses. Quin espectacle tant extraordinàri: salts, tombarelless, nadant a gran velocitat, fent sorolls amistosos..... en definitiva, tot plegat em transmetia molta i molta felicitat....
Vaig sortir d'aquest tour molt emocionat, content i satisfet per haver pagat aquests 145 NZD a canvi d'haver vist en llibertat albatros, catxalots i desenes de dofins. Tot seguit, vaig voler estirar les cames fent una volta per la península de Kaikoura. Unes gegants estàtues maorís donen accés a aquesta area protegida. A la illa Sud la cultura maorí no és tant present com a la Nord, pero poblacions com Kaikoura sempre havien estat nuclis especials pels maoris ja que vivint aquí no els hi faltava de res ("Kai" significa menjar i "koura" llagosta).
També no molt lluny d'alla hi havia una altre nombrosa colònia de lleons marins, que em va permetre acostar-m'hi de ben aprop i treure bones fotografies. Quin dia més complert aquell!!! 
Me'ls vaig quedar observant durant una bona estona i vaig arribar va a la conclusió que contínuament expressaven emocions i es comunicaven les unes amb les altres...
També arreu es podien veure diferents espècies de Cormorans, que boniques són aquestes aus marines, no trobeu?
Sense cap mena de dubte Kaikoura ha estat un dels llocs més especials des que estic a Nova Zelanda, i no m'importaria gens viure-hi un temps. Així, que ja he quedat amb el Manuel per venir-hi d'aquí unes setmanes! Però ara vull aprofitar al màxim els mesos d'estiu per vistar altres racons d'aquesta facinant illa del Pacífic, ja que segur m'esperen altres grans experiències i paisatges de somni. Així , que motxilla a l'esquena altre cop i seguir baixant cap al Sud, sempre Sud!! See you soon Kaikoura!!!! 
Ens hi vam acostar per darrera seu i efectivament es tractava d'un catxalot. Vaig intentar ser el primer en agafar lloc per tenir el millor angle fotogènic i vaig fotografiar-la tant bé com vaig poder malgrat no tenir una càmera adeqüada...
Els catxalots permanèixen uns 10 minuts a superfície agafant aire i després s'estan uns 40 minuts sota aigua aproximadament, baixant a grans profunditats. Així, que durant uns màgics 10 minuts vam disfrutar d'aquell enorme animal marí en front nostre.
Aquella sensació d'exitació que sentia em recordava a la mateixa que vaig sentir en la meva esplèndia expedició en kayak per Baja California (Mèxic) el passat mes de Febrer on vam veure desenes de balenes grises....
Però de sobte el tronc del cos de la balena va fer un gest que indicava que es tornaria a amagar a les profunditats. Això significava que ensenyaria la seva majestuosa cua, un dels detalls més impressionants d'una belna!! Càmeres preparades......
Gairebé tots els que estàvem en aquell barco se'ns va escapar un GUUUUAAU!!! al observar durant uns pocs segons aquella meravella!!! fantàstic!!!! va, us la torno a posar....
Però contra pronòstic al cap d'uns minuts va aparèixer un altre catxalot a un altre lloc de la badia i ens hi vam acostar. Quina sort una altre cua!!!
Tanmateix les sorpreses no s'acabaven aquí. El nostre patró ens va portar a un altre lloc, que sinò era el paradís poc li faltava... al·lucinant!!!
Es tractaven de desenes i desenes dels Dusky dolphins (dofins foscos) que són comuns en les costes novazelandeses. Quin espectacle tant extraordinàri: salts, tombarelless, nadant a gran velocitat, fent sorolls amistosos..... en definitiva, tot plegat em transmetia molta i molta felicitat....
Quina passada veure tants dofins junts i tant aprop nostre passant per sota del barco! Semblaven encantants de la nostra presència i lògicament nosaltres de la seva! Un dels moments més potents del meu viatge, sense dubte!!!
Vaig sortir d'aquest tour molt emocionat, content i satisfet per haver pagat aquests 145 NZD a canvi d'haver vist en llibertat albatros, catxalots i desenes de dofins. Tot seguit, vaig voler estirar les cames fent una volta per la península de Kaikoura. Unes gegants estàtues maorís donen accés a aquesta area protegida. A la illa Sud la cultura maorí no és tant present com a la Nord, pero poblacions com Kaikoura sempre havien estat nuclis especials pels maoris ja que vivint aquí no els hi faltava de res ("Kai" significa menjar i "koura" llagosta).
La península de Kaikoura ofereix una fàcil caminata de 2 hores on s'hi contemplen bones vistes i per exemple una gran colònia de gavines de pic vermell.
També no molt lluny d'alla hi havia una altre nombrosa colònia de lleons marins, que em va permetre acostar-m'hi de ben aprop i treure bones fotografies. Quin dia més complert aquell!!!
Me'ls vaig quedar observant durant una bona estona i vaig arribar va a la conclusió que contínuament expressaven emocions i es comunicaven les unes amb les altres...
També arreu es podien veure diferents espècies de Cormorans, que boniques són aquestes aus marines, no trobeu?
Sense cap mena de dubte Kaikoura ha estat un dels llocs més especials des que estic a Nova Zelanda, i no m'importaria gens viure-hi un temps. Així, que ja he quedat amb el Manuel per venir-hi d'aquí unes setmanes! Però ara vull aprofitar al màxim els mesos d'estiu per vistar altres racons d'aquesta facinant illa del Pacífic, ja que segur m'esperen altres grans experiències i paisatges de somni. Així , que motxilla a l'esquena altre cop i seguir baixant cap al Sud, sempre Sud!! See you soon Kaikoura!!!!
