Hola amics! D’aquests últims dies en guardo molt bon record, ja que han sigut uns dies molt intensos i de conèixer molta gent. Després d’explorar la Costa Oest de l’illa Sud arribava a Queenstown, la capital de l’adrenalina de tot Nova Zelanda. Tal com vaig sentir dir a algú “Si Queenstown no existís, hauria que inventar-la”.
Aquesta ciutat entre muntanyes i llacs com a teló de fons encapçala la llista de prioritats de la majoria de turistes que arriben en aquest país; i és que el número d’activitats d’aventura per fer aquí és interminable: puenting (bungy - jumping), rafting, paracaigudisme, esquí i esports de neu… Per entendre’ns és com una Disneylandia de l’aventura acompanyada de restaurants i bars sempre concorreguts i grans instal·lacions turístiques. Així, que a Queenstown et pot passar de tot… menys aborrir-te!
Allà mateix, em vaig trobar amb un vell company del col·legi, l’Albert Baduell que feia anys que no sabia res d’ell. Fa poc vaig rebre un email seu explicant-me que també s’havia vingut a viatjar per aquest país per tant sols un mes i tenia ganes de fer algún trekking junts. L’Albert és d’aquelles persones que les conec de tota la vida però mai ens haviem fet molt, bàsicament perquè sempre hem estat de grups d’amics diferents. Tanmateix, després de 5 dies junts puc afirmar que ha estat un gran “descobriment” a nivel personal : una persona excel·lent, de caire calmat i reflexiu, conversador o divertit quan cal, atrevit i fort quan ho necessitàvem i sobretot que s’ha adaptat totalment a coses molt noves per ell i la meva dinámica de viatge (gastar poc, autostop, couchsurfing, “backpacking”, caminar….).
L’Albert s’ha passat els últims 7 anys estudiant la sacrificada i admirada carrera de medicina (sí, és metge!), i recentment ha superat l’exigent examen del MIR. Per tant, després de tant “estrés intel·lectual” ha decidit venir-se a un paradís de natura com Nova Zelanda per desconectar , i sincerament crec que el trekking que hem fet junts els passats dies li ha anat de meravella…
Vam contactar amb la Florie i els seus companys de pis, amics de Couch Surfing. La Florie és una noia francesa que porta uns mesos treballant en aquest gran Resort turístic . Tot i que els seus companys de pis eren força “raros”, amb la Florie ens hem entés perfectament, una noia atenta i simpàtica, sempre de bon humor malgrat els seus exigents horaris de treball. Ens ha donat la llibertat que hem volgut i la possibilitat de guardar les nostres pertinences mentres fèiem el trèkking. Ah! Hi havien unes excel·lents vistes de les muntanyes des de casa seva!
Com que ens havíem de passar els pròxims 4 dies aïllats per les muntanyes, calia doncs seleccionar bé que portaríem i comprar tot el menjar que necessitaríem….
El trekking que ens disposàvem a fer és la coneguda Routeburn Track, una de les 9 Great Walks de Nova Zelanda, és a dir, una de les millors caminates que es poden fer per tot Nova Zelanda passant per boscos pluvials i paisatge subalpí. Ja que aquesta acaba en un indret diferent on comença, vam decidir enllaçar-la amb un altre camí, la Greenstone Track per fer un trekking en forma de bucle. Després de fer junts autostop ( vaig tenir que ensenyar la camisa de Barça perquè ens parèssin!) estàvem preparats per començar la nostra aventura!
La primera part de la Routeburn track es tracta d’un frondós bosc acompanyat d’aigues claríssimes i reflexes mirall….
El segon dia el camí s’ennfilava cap un impressionant coll de 1500 metres oferint un paisatge més agreste i alpí. Sorprenentment hem disfrutat de 4 dies de sol i una temperatura molt agradable, però no em d’oblidar aquest trekking es troba a la gran reserva Patrimoni de la Humanitat de Fiorland, la zona on plou més de tot el país! Què afortunats hem siguts!!
I és clar, només sobrepasar el coll i el punt més alt del trekking, havíem de fer gal·la dels nostres orígens!
De totes maneres una espècie d’isard ens va mirar preguntant-se què “cony” fèiem amb aquesta bandera i tant lluny de les nostres terres!
Des de dalt teniem fantàstiques vistes de la vall del Hollyford, un dels molts Fiords que amaga aquesta zona entre humides muntanyes...
Aquell dia vam “celebrar” l’aniversari de l’Albert!! Qui diría que celebraría el seu aniversari tant lluny de casa, en plena naturalesa i menys, amb mi com a únic invitat!! Moltes felicitats Albert pels teus recents 25 anys!!
La vida als refugis també l’hem disfrutat amb tranquil·litat i respectant els inusuals horaris de muntanya. Cal dir que els refugis de la Routeburn track són molt i molt cars (50 NZD per nit i per persona), però es que tracta dels trèkkings més famosos de tot el país i cal fer amb antel·lació una reserva prèvia per fer ús de tot això….
Segurament els paisatges d’aquest trekking no són res diferents als que podem trobar als nostres estimats Pirineus, tot i així, al tractar-se d’una zona amb moltes precipitacions anuals destaca per boniques cascades, llacs o rius per tot arreu...
Fins i tot ens hem banyat al geladíssim riu! Bé més que banyar-se, fer-ho veure…
O també hem trobat curiosos bolets, quelcom que encara no havia trobat enlloc!!
La Greentsone track és una bonica vall amb la típica forma de vall glaciar , entre rectes muntanyes i camps de pastura entre mig….
El segon dia el camí s’ennfilava cap un impressionant coll de 1500 metres oferint un paisatge més agreste i alpí. Sorprenentment hem disfrutat de 4 dies de sol i una temperatura molt agradable, però no em d’oblidar aquest trekking es troba a la gran reserva Patrimoni de la Humanitat de Fiorland, la zona on plou més de tot el país! Què afortunats hem siguts!!
I és clar, només sobrepasar el coll i el punt més alt del trekking, havíem de fer gal·la dels nostres orígens!
De totes maneres una espècie d’isard ens va mirar preguntant-se què “cony” fèiem amb aquesta bandera i tant lluny de les nostres terres!
Des de dalt teniem fantàstiques vistes de la vall del Hollyford, un dels molts Fiords que amaga aquesta zona entre humides muntanyes...
Aquell dia vam “celebrar” l’aniversari de l’Albert!! Qui diría que celebraría el seu aniversari tant lluny de casa, en plena naturalesa i menys, amb mi com a únic invitat!! Moltes felicitats Albert pels teus recents 25 anys!!
La vida als refugis també l’hem disfrutat amb tranquil·litat i respectant els inusuals horaris de muntanya. Cal dir que els refugis de la Routeburn track són molt i molt cars (50 NZD per nit i per persona), però es que tracta dels trèkkings més famosos de tot el país i cal fer amb antel·lació una reserva prèvia per fer ús de tot això….
Cada dia per dinar ens fèiem les meves típiques amanides per dinar que ens entrava de meravella en plena jornada i rodejats de bonics entorns…
Segurament els paisatges d’aquest trekking no són res diferents als que podem trobar als nostres estimats Pirineus, tot i així, al tractar-se d’una zona amb moltes precipitacions anuals destaca per boniques cascades, llacs o rius per tot arreu...
Fins i tot ens hem banyat al geladíssim riu! Bé més que banyar-se, fer-ho veure…
O també hem trobat curiosos bolets, quelcom que encara no havia trobat enlloc!!
La Greentsone track és una bonica vall amb la típica forma de vall glaciar , entre rectes muntanyes i camps de pastura entre mig….
Després de tenir molta sort fent autostop, hem tornat a Queenstown a casa de la Florie, a més de 60 km del trèkking. Aquella mateixa tarda, després d’una requerida dutxa la Florie ens va presentar amics seus i ens van portar a menjar una deliciosa hamburgesa i gelat, a beure una extranya “sangría blanca” o fins i tot a veure la posta de sol des d’una de les moltes estacions d’esquí que rodejen la ciutat!
Finalment, va arribar el moment d’haver de dir adéu a l’Albert ja que només té uns pocs dies més per disfrutar de la illa Sud. Sense cap mena de dubte he gaudit tenir algú que em recordés amb meu entorn d’amistats i els meus orígens ( i tornar a parlar català!). Jo em vaig quedar 2 nits més a casa de la Florie descansant, i la última nit vam fer un sopar amb amics de diverses nacionalitats i em van ensenyar la vida nocturna de Queenstown, quelcom que també s’ha de viure!! Una de les nits més divertides que que passat a Nova Zelanda!
Després d’aquella memorable nit ja he posat camí cap al Sud, i ja m’estic preparant per una altre nova aventura, aquest cop un gran repte físic i logístic : un exigent trekking de 10 dies per la remota i salvatge Stewart Island, una illa a l’extrem sud de Nova Zelanda, últim pas abans d’endinssar-se al mar de l’Àntartida i per molta gent, la fi del món!!! Ens veiem a la tornada ( espero…..)!!!!
Després d’aquella memorable nit ja he posat camí cap al Sud, i ja m’estic preparant per una altre nova aventura, aquest cop un gran repte físic i logístic : un exigent trekking de 10 dies per la remota i salvatge Stewart Island, una illa a l’extrem sud de Nova Zelanda, últim pas abans d’endinssar-se al mar de l’Àntartida i per molta gent, la fi del món!!! Ens veiem a la tornada ( espero…..)!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada